Xavi Pagès @XavierPages

@IreneMassana Efectivament. Aquest és l’anàlisi correcte. Però els “partits oficials i endogàmics” no ho veuran mai. O si, però no ho accepten. Per això qualla AC.

@nuvol_com @AdriPujol @JuliaBacardit @Ed_Empuries @SidillaEdicions Com es pot enyorar qualsevol lloc quan ets a l’Empordà? Quines ganes de fer-se l’interessant.

@LaPeronel_la Exactament. Molts votarem, amb la ja atàvica sensació de que tots són iguals i ningú no ens ho arreglarà (el que hem viscut fins ara), però votarem a qui sembli que fotrà ben fotuts als que han estat a càrrec del país fins enguany. Sobre tot si promet carregar-se el 3 sector.

@ForcadellCarme Espero que si això passa, ho vegis des de la presó. Botiflera.

@JaumeFabrega Jo de can Jan sabater per part de pare i de can Sidru carnisser de part de mare.

@onlyskypace 150

Les tres grans debilitats polítiques de l'alcalde Jaume Collboni Si hagués de resumir els tres principals defectes polítics de Jaume Collboni, serien aquests. La primera és la manca de substància. Vivim en una època en què molts polítics han acabat confonent comunicar amb governar. I probablement ningú representa millor aquesta tendència que Jaume Collboni. És molt actiu a Instagram, on la política es redueix sovint a fotografies, vídeos curts i missatges molt treballats. En canvi, és pràcticament absent a X, l'espai on les idees es confronten, on les decisions s'han d'argumentar i on els dirigents han de sotmetre's al debat públic. No és una casualitat. És una manera d'entendre la política. La imatge ha substituït la paraula. El màrqueting ha substituït el projecte. I això porta a una pregunta molt senzilla: quina és la gran transformació que ha impulsat Jaume Collboni a Barcelona? Quina infraestructura estratègica? Quin canvi de model econòmic? Quin gran projecte metropolità? Quina reforma profunda que pugui explicar-se d'aquí a vint anys? Costa trobar-ne cap. Hi ha anuncis, inauguracions, esdeveniments (de pago i auto-promoció), campanyes institucionals i molta presència mediàtica. Però la ciutat continua sense una direcció clara. Barcelona sembla gestionar el present mentre renuncia a construir el futur. La segona debilitat són els pactes contra natura. La política és l'art de pactar. Però també és l'art de ser coherent. Hem vist Collboni governar amb els comuns, negociar amb ERC, buscar el suport del PP i adaptar les seves aliances segons les circumstàncies. Naturalment, qualsevol govern necessita majories. El problema apareix quan és impossible identificar quin projecte uneix aquests acords. Quan pots governar pràcticament amb qualsevol, la pregunta inevitable és què defenses exactament? La sensació és que l'objectiu principal no és transformar Barcelona, sinó mantenir-se a l'alcaldia. I aquesta és una diferència enorme. Els ciutadans poden entendre un pacte difícil si serveix per impulsar un gran projecte de ciutat. El que costa més d'entendre són els pactes que semblen respondre únicament a una lògica de supervivència política. La tercera debilitat, i la més rellevant al meu parer és l'ombra del "tot s'hi val". Un líder polític no només ha de ser honest. També ha de transmetre confiança. Les controvèrsies que van envoltar les primàries del PSC a Barcelona, amb denúncies i investigacions sobre presumptes irregularitats en la captació de vots, van deixar una ombra que mai no s'ha acabat d'esvair del tot. No es tracta tant de responsabilitats jurídiques com d'exemplaritat política. Quan un dirigent aspira a governar la principal ciutat del país, no n'hi ha prou amb complir la llei. També ha d'evitar qualsevol percepció que alimenti la idea que, per arribar al poder, qualsevol mètode és acceptable. En resum... Barcelona és una ciutat extraordinària. Amb un potencial econòmic, cultural i científic enorme. Però fa massa temps que viu instal·lada en la gestió del dia a dia. Necessita un alcalde que tingui una idea clara del futur, que sigui capaç de construir consensos al voltant d'un projecte sòlid i que inspiri confiança tant pel que fa com per la manera com ho fa. Perquè una ciutat com Barcelona no pot conformar-se amb tenir un bon gestor de la comunicació. Necessita un líder. ✅ Like & RT

Les tres grans debilitats polítiques del MHP Salvador Illa Crec que Salvador Illa té tres grans debilitats polítiques que limiten la seva capacitat de liderar Catalunya. La primera és la subordinació del PSC als interessos polítics de Madrid. Massa sovint, Catalunya no és tractada com un país amb una agenda pròpia, sinó com una peça més d’una partida d’escacs en què el veritable tauler és la política espanyola. Les decisions es prenen pensant en els equilibris del PSOE, en les majories al Congrés o en les batalles electorals estatals, no necessàriament en allò que més convé als catalans. I els catalans n’estem cansats. Cansats de ser moneda de canvi. Cansats de participar en conflictes que no són els nostres. Cansats de veure com Catalunya acaba pagant el preu de batalles alienes, siguin entre PSOE i PP o entre els diferents poders de l’Estat. El president de la Generalitat hauria de tenir una única prioritat: defensar els interessos de Catalunya. La segona és la manca d’empatia. Com s’ha vist aquests dies amb l’incendi de Les Gavarres, el president Illa transmet la sensació de tenir més empatia per les idees que per les persones. Davant d’un incendi, d’una incidència a Rodalies o de qualsevol crisi que afecta milers de ciutadans, el seu discurs és correcte des del punt de vista tècnic, però distant des del punt de vista humà. Governar no és només administrar; és entendre què sent la gent, compartir les seves preocupacions i fer-los sentir que el seu govern és al seu costat. I la tercera és el seu to de superioritat moral. Massa sovint adopta el paper de qui reparteix certificats de bona conducta. Renya l’oposició, renya els ciutadans, renya qualsevol que discrepi del seu criteri. Però aquest nivell d’exigència desapareix quan els errors són propis. Costa recordar una autocrítica clara o una assumpció de responsabilitats. En canvi, tots recordenm que, durant les restriccions de la pandèmia, ell mateix va assistir a la polèmica festa organitzada pel diari El Español, un episodi que va deixar clar que hi havia una doble vara de mesurar entre allò que s’exigia als ciutadans i allò que feien alguns responsables polítics. Cap president és perfecte. Tots s’equivoquen. Però els bons líders tenen tres virtuts imprescindibles: Posen el país per davant del partit, tenen empatia amb les persones i s’apliquen a ells mateixos el mateix nivell d’exigència que reclamen als altres. És precisament en aquests tres aspectes on, al meu entendre, el MHP Salvador Illa falla. Bon dia. ➡️ Like & RT si us plau.

La gavarres no són un PARC NATURAL i la Bisbal d’empordà es diu així! no la Bisbal de l’empordà! @nuriaparlon Al mateix temps et podries apendre el nom de les poblacions confinades d’ahir i l’urbanització desallotjada, que la roda de premsa va fer llàstima

@aylin_2025_ 72 m2

El col·lapse de l’AP-7 no és degut al fet d’aixecar els peatges sinó a no haver construït el corredor mediterrani ferroviari de mercaderies. La seva absència fa que les mercaderies hagin de viatjar per via terrerrestre, és a dir amb camions, que col·lapsen la via.

ElNacional.cat @elnacionalcat

2 weeks ago

🛣️ Els col·lapses i la sinistralitat a l'AP-7 han arribat aquest dimecres a la sessió de control al Parlament. 🗣️ Illa: "Hi ha un problema a l'AP-7. Potser ens vam equivocar quan tots alegrement demanàvem fora peatges" 🔗 elnacional.cat/ca/politica/il…

103 14 29 114K 11

@ramon_audet 🤦

@Rittenreloaded 🚩🚩🚩🚩🚩🚩!!!!!!!

@Girona_Cat @llsalellasvilar Que continuï la festa! Que ho paga el poble!

@VilaWeb @CharliiePee “Els llocs son secrets”. Ideologia woke i supremacisme junts. Què pot sortir malament?

El hit d’aquest estiu, ni Bad Bunny ni merdes semblants….amb el caloret, em de ballar tots la Panxitada!! #Asssucal

@Alberto16611155 6

@ForcadellCarme Un lloc d'on no hauríeu d'haver sortit mai, maleïts traidors!!!!

@dolorsbassac @ForcadellCarme @jorditurull @joseprull @junqueras @jcuixart @quimforn @raulromeva @jordisanchezp Un lloc d'on no hauríeu d'haver sortit mai, maleïts traidors!!!!

@AzuParaiso2 Opino que no has entendido nada de lo que dice. Y que tiene razón. En Europa del Este las relaciones funcionan así, aunque no te guste.