CalBarrets 🏴󠁧󠁢󠁥󠁮󠁧󠁿 @BarretsCal

No sé si el @Pontifex és conscient de la falta de respecte envers Antoni Gaudí que perpetrarà si fa la benedicció en castellà.

"Gaudí no s'intimidava davant la jerarquia eclesiàstica. [...] Si algú, ni que portés sotana, el contradeia, Gaudí era robust a plantar-li cara." —Lluís Permanyer Si Gaudí no s'intimidava davant dels bisbes i els plantava cara, ara cal plantar cara a la jerarquia espanyola. ✊

keyboard_arrow_left Previous keyboard_arrow_right Next

LA LLENGUA APARTADA DEL SEU PROPI SÍMBOL Hi ha humiliacions que no venen amb crits ni amb cops de porta. Venen amb protocol, amb somriures, amb quatre explicacions tècniques i amb aquella cara de no passa res que a Catalunya ja coneixem massa bé. La Sagrada Família, el temple de Gaudí, Barcelona, la torre de Jesucrist, el centenari de la mort de l’arquitecte. Tot fa olor de moment gros. De símbol. De país. I llavors arriba l’hora de posar-hi veu i ens hi planten el castellà al mig, com si fos la cosa més natural del món. És una presa de pèl. I a sobre ens voldran fer creure que exagerem. Ens diran que hi haurà una mica de català aquí i allà, que el protocol és complex, que el Vaticà, que la pastoral, que la universalitat de l’Església, que no fem política amb la llengua. La cantarella de sempre. Cada vegada que el català és apartat del centre, apareix algú amb cara greu a explicar-nos que hem de mirar el conjunt. Curiosament, el conjunt sempre acaba parlant en castellà quan toca manar, beneir, presidir o quedar gravat. El català serveix per saludar. Per fer bonic. Per posar una lectura. Per fer veure que el país hi és. Però quan arriba el moment carregat de pes, la llengua que apareix és la de l’Estat. No falla mai. Al català li deixen un racó amb bona educació i després encara esperen que aplaudim perquè, mira, almenys ens han deixat existir una estona. Això és el país despullat. Sense maquillatge. Sense cartells de normalització. Sense anuncis emocionals de la Generalitat. Catalunya pot posar-hi Gaudí, pot posar-hi la pedra, pot posar-hi la història, pot posar-hi la ciutat i pot posar-hi el símbol. Però la veu de comandament, la veu solemne, la veu que beneeix, la veu que queda, encara pot venir en castellà. I massa gent ho trobarà normal. Aquest és el drama. No que ens ho facin. Que ja ens ho esperem. Que una part del país s’ha acostumat tant a la humiliació que quan la veu entrar per la porta principal encara pregunta si calia fer-ne un problema. La Sagrada Família no és un centre cívic. No és una sala polivalent de barri. És un símbol català projectat al món. I precisament perquè és universal hauria de parlar des d’allò que és, no disfressar-se de neutralitat espanyola perquè ningú no s’incomodi. Universal no vol dir desarrelat. Universal no vol dir castellà. Universal no vol dir que Catalunya hagi de desaparèixer dins el seu propi monument. El que passa aquí és molt brut. Ens han educat per acceptar que el català hi sigui, però no cal que mani. Que soni, però no cal que pesi. Que aparegui, però no cal que ordeni. Ens han convertit la llengua en una presència tolerada, en una concessió simpàtica, en una peça de decoració nacional mentre la jerarquia real continua parlant una altra llengua. I després encara hi haurà catalans fent de notaris de la nostra pròpia submissió. Amb el dit alçat. Explicant-nos que no n’hi ha per tant. Que el més important és l’acte. Que la fe és universal. Que no siguem petits. Petits? Petit és acceptar que fins i tot dins el temple de Gaudí el català hagi de demanar lloc. Petit és fer veure que una llengua apartada del seu propi símbol no està sent apartada també del poder. Jo, com a català de cultura cristiana i catòlic no practicant, potser tinc la fe rovellada. Però encara tinc prou sentit del que és sagrat per saber que hi ha coses que no es profanen només amb blasfèmies. També es profanen quan agafes un símbol d’un poble i el fas parlar amb la llengua del qui l’ha volgut sotmès. Aquesta visita no ens mostra només què pensa Roma. Ens mostra què permet Catalunya. I potser això és el que fa més mal. Perquè si a la Sagrada Família, en un moment així, el català no pot ser la llengua natural, solemne i central, aleshores deixem de fer-nos trampes.

En la seua visita a Catalunya, el papa repartirà hòsties en castellà. Mira, com els piolins.

No hi ha cap partit o entitat a Catalunya capaç d'organitzar una protesta durant la visita del Papa, per menysprear el català? Ningú ens convoca a tancar l'entrada a la Sagrada Família?

"L'arquebisbat de Barcelona no ha volgut posar senyeres a la Sagrada Família." Joan Maluquer (Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat) critica que el papa relegui el català en la seva visita i diu que es fan gestions per corregir-ho 3cat.cat/3cat/joan-malu… #MésNit3Cat

Com a diputada, havia sol•licitat assistir a la Benedicció de la Torre de Jesucrist de la Sagrada Família, però després de saber que s'oficiarà en castellà, hi renuncio. Per respecte a en Gaudí i a Catalunya.

@rac1 @govern Ens esteu prenent el pèl?

Això és una operació d‘Estat -més o menys intencionada, la inacció és política- per projectar cap al món una Barcelona/Catalunya espanyolitzada post-Procés. El conseller de Política Lingüística i la Comissària pel català de BCN han de plegar. Cap política menor pot justificar-ho.

RAC1 @rac1

4 days ago

🗣️ El Govern admet que "no pot negociar" la llengua dels actes litúrgics del papa: "No ens posarem a dir què ha de fer l'Església" rac1.cat/politica/20260…

321 28 40 149K 7

Gaudí fou tancat a la presó per negar-se a parlar en castellà a la comissaria de la Llotja. Omplir els voltants de la Sagrada Família d'estelades i manifestar el rebuig contra la castellanització del temple costa MENYS del que li costà a ell mantenir el català a la comissaria. ✊

Jordi Cabré @jordicabre

5 days ago

Benedicció en castellà. Gaudí, en efecte, ho cremaria tot. Ja podem organitzar-nos i, els del barri, a penjar estelades massivament.

51 480 845 42K 13

Us voldran vendre que si el Papa no parla en català és culpa de l'Opus Dei que organitza el viatge. No. La culpa és del President de la Generalitat que no defensa el país ni la memòria d'Antoni Gaudí. La culpa és de l'alcalde de Barcelona que no mourà un dit per la dignitat de la ciutat i de la seva història. La culpa és dels partits catalans que donen suport al Govern i al Gobierno per salvar cadires mentre veuen com se'n foten de nosaltres. I, evidentment, la culpa la té Madrid perquè vol destruir tota traça de catalanitat militant de l'obra d'Antoni Gaudí. Utilitzanrà professors universitaris, arquitectes de l'altiplà, intel·lectuals de pa sucat amb oli, periodistes i tertulians de mitjans públics i privats, la Conferència Episcopal Espanyola, Ministres, Secretaris d'Estat, clavagueres de l'estat i el que faci falta per apropiar-se de Gaudí, de la Sagrada Família i, finalment, explicar Catalunya com una regió espanyola.

@mats_jordi Per sort per tots nosaltres la realitat no és com la pintes, i sento que ens passem els dies caricaturitzant els companys de lluita mentre l'enemic espanyol el tenim davant tot cofoi veient com no aprenem cap lliçó. Bon dia i no t'hi facis mala sang.

Té tota la pinta de fer les classes en castellà, oi? Nazi i colonialista, ho té tot. La @UABBarcelona haurieu d'actuar.

Detalls com per exemple la Catedral, que Vermeyen magnificà en escala. I dius: però la catedral de Barcelona no era una farsa neogòtica inventada el segle XIX pels catalans que sempre s'inventen la seva història? Doncs mira, empassa't aquesta puta catedral, pallús espanyol. Fi.

Sé que sap greu de creure, però una part de l'Església del nostre país que va fer oposició oberta al franquisme avui bilingüitza les seves misses o les ofereix directament en la llengua de Franco perquè "és que hi ha feligresos que ens ho demanen".

Els espanyols saben perfectament que no som cap broma. També ho saben els espanyols traïdors a la nació catalana. hispanidad.com/sociedad/neced…

Penso que la millor inversió que poden fer els mestres pel seu futur és no acceptar un augment de sou per tancar la vaga i exigir una millora substancial de les condicions laborals que tenen un impacte en els infants que eduquen.

“Allò que es discuteix no són els drets dels castellans o de qui sigui a Catalunya, el dret de les persones de ser fidels a una manera de ser; es discuteix tot el contrari: el dret dels catalans de ser catalans a casa seva” Viladecans, La Garriga, Sitges: el combat no s'atura!

keyboard_arrow_left Previous keyboard_arrow_right Next

Los catalanes hablan catalán entre ellos, ¡qué malvados! 🤭

Cal entendre que les tries lingüístiques per a segons quins moments de la visita del Sant Pare no són esdeveniments aïllats: són fruit d'una descatalanització general a què "l'Església catalana" -si és que encara existeix- s'ha plegat com la resta d'institucions.