Ginecologia i Obstetrícia Hptal Sta. Caterina Salt @SGOStaCaterina

(12de12) I això és el q faré: utilitzar la calculadora en l'ecografia del 1r trimestre, i a les embarassades q els surti risc alt derivar-les a la Unitat de Sòl Pelvià per seguir un programa de rehabilitació durant l'embaràs. I així prevenir la incontinència. Gràcies i salut! 😉

(11de12) Per tant, ja tenia els 2 paràmetres: mobilitat uretral valorada x ecografia i IMC, ambdós avaluats en el 1r trim. Què em calia? Crear una calculadora amb l'algoritme estadístic corresponent x calcular el risc d'incontinència durant l'embaràs a partir d'aquests 2 valors.

(10de12) I l'altre aspecte que vaig observar en l'estudi fou que les dones que en el 1r trimestre tenien major índex de massa corporal (👉 IMC), tenien més risc de patir incontinència al llarg de l'embaràs. Una dada: amb un IMC >30 en el 1r trimestre, cuadriplicaven el seu risc.

(9de12) La pressió creada dins l'abdomen -quan estosseguem o aixequem pes- causa un desplaçament de la uretra cap enrere i avall. Aquesta mobilitat és major en les gestants amb les estructures de suport més debilitades, sent aquestes les de més risc de desenvolupar incontinència.

(8de12) El primer dels aspectes que vaig estudiar va ser, per via ecogràfica, la mobilitat de la uretra (👉 conducte que comunica la bufeta de l'orina amb l'exterior) quan es sotmet a pressió. I sabeu què li passa a la uretra davant d’un augment de pressió a dins l'abdomen?

(7de12) Vist tot això, vaig enfocar l'objectiu de la meva tesi a determinar si en el 1r trimestre d’embaràs hi havia certs trets diferencials identificables q ens permetessin discriminar quin grup de dones gestants tindria risc de desenvolupar incontinència al llarg de l'embaràs.

(6de12) La incontinència disminueix la nostra qualitat de vida: baixa autoestima, vergonya, restricció de contactes socials, etc. I tanmateix, tot i aquest important impacte en el dia a dia de les dones, menys del 45% de les embarassades estan informades sobre aquesta patologia.

(5de12) Sabies que 4 de cada 10 dones desenvolupen incontinència d'orina durant l'embaràs? I el que és encara més problemàtic: patir aquest problema en la gestació és un factor de risc important de cares a la persistència de la incontinència després del part.

(4de12) En l'embaràs, aquestes estructures de sosteniment s'afebleixen i tenen tendència a allargar-se, podent causar disfuncions com per exemple la incontinència d'orina.

(3de12) El sòl pelvià és un conjunt de músculs, capes fibroses i lligaments localitzats a la pelvis que té la funció de sostenir els òrgans pelvians (bufeta, matriu i intestí) i que participa en el mecanisme de la continència urinària. Què passa en el sòl pelvià durant l'embaràs?

(2de12) Durant l'embaràs, el nostre cos pateix canvis tan evidents com q ens creix la panxa i se'ns inflen els pits; no obstant això, n'hi ha d'altres de més desapercebuts, com els q afecten les estructures del sòl pelvià. Però, anem a pams: sabeu què és això del sòl pelvià? 🤷‍♀️

Soc ginecòloga. He decidit participar en una iniciativa molt original de la @RedDivulga. Desenvolupar, en un enfilall de tuits, la meva tesi doctoral sobre un tema q, a priori, no encaixa gens amb aquest format: les pèrdues d'orina durant l'embaràs. M'hi acompanyes? #HiloTesis👇

(12de12) Y esto es lo que haré: utilizar la calculadora en la ecografía de 1r trim, y a las embarazadas que les salga riesgo alto derivarlas a la Unidad de Suelo Pélvico para seguir un programa de rehabilitación en el embarazo. Y así prevenir la incontinencia. Gracias y salud! 😉

(11de12) Así pues ya tenía los 2 parámetros: mobilidad uretral valorada x ecografía y IMC, ambos evaluados en el 1r trim. ¿Qué necesitaba? Crear una calculadora con el algoritmo estadístico correspondiente para calcular con estos valores el riesgo de incontinencia en el embarazo.

(10de12) Y el otro aspecto que observé en el estudio fue que las mujeres que en el 1r trimestre tenían mayor índice de masa corporal (👉 IMC), tenían más riesgo de sufrir incontinencia a lo largo del embarazo. Un dato: con un IMC >30 en el 1r trimestre, cuadriplicaban su riesgo.

(9de12) La presión creada dentro del abdomen -cuando tosemos o levantamos peso- causa un desplazamiento d la uretra hacia atrás y abajo. Esta mobilidad es mayor en las gestantes con estructuras d soporte más debilitadas, siendo éstas las d más riesgo d desarrollar incontinencia.

(8de12) El primero de los aspectos que estudié fue, por vía ecográfica, la mobilidad de la uretra (👉 conducto que comunica la vejiga de la orina con el exterior) cuando se somete a presión. Y, ¿sabéis qué le ocurre a la uretra frente a un aumento de presión dentro del abdomen?

(7de12) A la vista de esto, enfoqué el objetivo de mi tesis a determinar si en el 1r trim. de embarazo existían características diferenciales identificables q nos permitieran discriminar qué grupo de gestantes tendría riesgo de desarrollar incontinencia a lo largo del embarazo.

(6de12) La incontinencia disminuye nuestra calidad de vida: baja autoestima, vergüenza, restricción de contactos sociales, etc. I aún así, a pesar de este importante impacto en el día a día de las mujeres, menos del 45% de las embarazadas estan informadas sobre esta patología.

(5de12) ¿Sabías que 4 de cada 10 mujeres desarrollan incontinencia de orina durante el embarazo? Y lo que es aún más problemático: sufrir este problema en la gestación es un factor de riesgo importante de caras a la persistencia de la incontinencia después del parto.